Sant Antoni i el Dimoni
jugaven a trenta-u,
el Dimoni va fer trenta
i Sant Antoni trenta-u.
Sa ximbomba ja no sona
ni sona ni sonarà,
perquè té sa pell de ca
i sa canya que no és bona.
Sant Antoni va per mar
tocant una campaneta,
i amb sa seva guitarreta
tots es peixos fa ballar.
Sant Antoni feia sopes,
a vorera de la mar
el dimoni hi va anar
i se les va menjar totes.
El dimoni Cucarell
va neixer en temps de magranes
sa mare en tenia ganes
de pegar-li pes clotell.
Sant Antoni gloriós,
de viana anomenat,
siau nostro advocat
de tot perill guardau-mos.
Set anys, nou mesos i dies
esclau del rei vaig estar
per aprendre de sonar
el grall de les xeremies.